Arxiu de l'autor: admin

Com detectar mentides segons Pamela Meyer

Comenta

Interessant , subtitulat en espanyol, on s’aborda el recurrent tema de la possibilitat de caçar als mentiders a simple vista. Segons l’autora no haurem d’esperar molt per tenir aparells de detecció de mentides altament fiables. Però en un futur immediat no els podrem tenir a casa o portar-los a una reunió o utilitzar-los a l’.

Per tant, de moment haurem de confiar en les nostres habilitats per observar indicis verbals i no verbals, possibles proves d’engany. Estarem molt molt enfeinats doncs, tot i el rebuig que tots expressem cap a un comportament deshonest, tots mentim.

Accedeix al de

20 mai 2013

Entrevista a la contra de El País

Comenta

se dio cuenta del fallo dando clase de lengua en un colegio: la no verbal ni figuraba en el temario. Era inexistente. “Empecé a pedir a mis alumnos que hablaran de lo que quisieran, pero que convencieran a sus compañeros. La gente cree que se convence con la palabra, pero lo que convence es la actitud. Transmites , contagias emociones. Por eso hay que hablar encendido, abierto, muy recto y moviendo las manos”.

Su nuevo libro, el tercero que publica, es el primero de un autor español sobre la materia, afirma. Y todos los lunes tiene una sección sobre comunicación en Para todos La 2, donde trata temas cotidianos: cómo despedirse correctamente, cómo saber si le hemos caído mal a alguien, cómo ser más consciente del lenguaje corporal… “Aquí pensamos que se puede improvisar todo”, dice. “Pero las cosas se tienen que preparar para que salgan de forma natural. En la cultura anglosajona lo tienen bien claro”.

Entre sus clientes tiene a un chico que quiere superar la timidez —“le supone prácticamente una minusvalía”—, a un hombre que se ha enamorado de una mujer de alta alcurnia y quiere estar a su altura, y a un tercero que quiere ganar . ¿Y eso se puede lograr? “Es difícil, pero no es imposible”, empieza misteriosa. “El carisma se va ganando con los años. Es muy importante, primero, que reflexione sobre su actitud vital. En ese punto lo tengo”.

Accedeix a l' completa d' per Carmen Pérez-Lanzac.

 

 

14 mai 2013

Imatge professional a les reunions

Comenta

Tot i les facilitats que la tecnologia ens ofereix per comunicar-nos a distància, dediquem gran part del nostre temps a les presencials: reunions de veïns, reunions informatives a l’, d’equip, amb clients … Formen part del nostre dia a dia i de vegades no els donem la importància que mereixen i cometem alguns sense adonar-nos-en.

A les reunions professionals

La reunió de treball serà eficaç si s’estableix una relació de entre els assistents: clients, companys, experts… I això és responsabilitat tant de qui dirigeix ​​la reunió com de tots i cadascuns dels participants.

Una reunió és un dels moments on estem demostrant la nostra capacitat tècnica però sobretot les nostres habilitats. I la suma d’això dóna com a resultat la nostra .

 Què cal fer per transmetre bona impressió? i quins són els errors que hem d’evitar? Donem les claus en la secció de no verbal de .

Accedeix al de Para Todos la 2 on parlem de la imatge professional a les reunions.


13 mai 2013

Què podem fer perquè ens escoltin?

Comenta

No es tracta només de tenir alguna cosa interessant a dir sinó de com dir-ho. Per a això hem d’ajudar-nos de les habilitats de no verbal.

Els poden contribuir a captar l’atenció i a generar interès fins i tot abans d’obrir la boca…

La forma d’asseure’ns, per exemple i on ens asseiem. Si podem escollir hem d’evitar els racons o les zones més discretes de la sala o del voltant de la taula. Cal buscar la centralitat, si es pot. La forma de seure ha de ser dreta i cap endavant, amb el cap aixecat, i mirada viva i directa cap a la persona o persones que porten la veu cantant. Hem d’indicar atenció i intenció de participar activament en la conversa. Però si podem triar és millor estar dempeus, així passem a ser el centre d’atenció i podem projectar una veu amb més presència.

Quan ens interrompen, què podem fer?

Seguir parlant, mantenir el mateix to de veu, fins i tot elevar-lo i mirar fixament als ulls de la persona que ens interromp. Avançar el cos i fer el moviment d’elevar-no per resultar més alts i amb una disposició a l’atac. Si això no és suficient haurem de fer un senyal amb la mà perquè esperi, tocar-li el braç per aturar-lo.

Què és el que provoca que en una reunió, o en un dinar, per exemple, sempre parlin els mateixos? Perquè ens escoltin, cal cridar més? Parlem d’això en la secció de de .

 

Per cridar més no ens escoltaran més.

 

 

 

06 mai 2013

L’art d’acomiadar-se

Comenta

Si vols veure tota la secció del programa, clica en la imatge

positiva és tan o més important que causar un bon impacte inicial. Acomiadar-te és un moment clau de les relacions personals i no sempre és fàcil: acomiadar-se és un art.

Des dels comiats que repetim cada dia amb els nostres familiars i companys de feina fins als comiats dels grans esdeveniments, aquests rituals estableixen llaços positius entre les persones si sabem actuar adequadament.

Aquí tens alguns perquè puguis deixar un millor record en les teves sortides de “l’escenari”:

  • Pren-te tot el temps, no et precipitis. El pitjor de tot és mostrar pressa per fugir del lloc i ensopegar, donar-te un cop amb una porta o que et caiguin els papers.
  • Tingues la mà dreta lliure per poder saludar amb una encaixada si és oportú.
  • Camina dret cap a la i no miris a terra.
  • Saluda totes les persones que t’han atès.
  • En els comiats quotidians, no abandonis el ritual i digues adéu amb afecte, no de forma rutinària i desganada.
  • Acomiada’t primer dels amfitrions i després de les persones amb qui has parlat o amb qui desitges mantenir una relació personal o professional.
  • No t’acomiadis tres vegades. No siguis pesat i, un cop hagis iniciat el , vés-te’n ja!
  • No oblidis agrair la invitació, el temps que t’han dedicat o l’ocasió que t’han brindat de ser-hi.
  • No miris enrera: segur que trobaràs moltes mirades clavades a la teva esquena.
29 abr 2013

Ensenyar a comunicar des de l’escola

Comenta

L’ que hem rebut a l’ i a la universitat ha estat basada sobretot en l’escriptura perquè es valorava la seva vessant més racional, reflexiva i perdurable. Paral·lelament, fora de l’àmbit educatiu, la preeminència dels mitjans audiovisuals ha fet que desviéssim l’atenció cap a la imatge. Fins ara, la llengua parlada semblava relegada a les relacions informals i a l’àmbit familiar. I ara sembla que és el moment de trobar l’equilibri i donar a l’expressió oral la importància que li correspon en els registres formals i cultes.

No hauria de sortir cap alumne de l’escola sense haver rebut una de qualitat en habilitats de . Això inclou la capacitat per relacionar-se amb els altres i l’habilitat de . Cal ensenyar-les i practicar-les perquè seran les que necessitaran quan surtin al carrer a buscar feina, a vendre o a defensar un projecte. Necessitaran conèixer metodologies de preparació, tècniques de persuasió, estratègies de màrqueting, eines de gestió de la pròpia imatge, etc. Conjunt de destreses que ja constitueix en si mateix una “assignatura” que els mestres i professors, com a comunicadors professionals, haurien d’estar preparats per impartir.

Llegeix l’ sencera publicada al butlletí Compartim del març de 2013 del Departament de Justícia.

26 abr 2013

Com saber si caiem malament a una persona?

Comenta

Per , per evitar un conflicte, per no fer mal a algú en moltes ocasions fingim estar bé en companyia d’alguna persona. Aquest comportament forma part de les en les relacions socials i evita situacions tenses entre familiars, companys de feina o veïns. Però, ben pensat, estaria bé saber si caiem malament a algú, si estem molestant o no som oportuns. És difícil que ens ho diguin clarament, per tant haurem de recórrer a un llenguatge més difícil de silenciar i que envia missatges encara que no vulguem: el .

Per saber si algú està amb nosaltres només per compromís, perquè no té més remei, si està incòmode… hem de ser bons observadors i llegir els missatges subtils que envien els altres.

Senyals positius:

En trobar-nos, especialment si l’encontre és casual, el gest de pentinar els cabells cap enrere o acariciar d’una forma suggerent. En general, els d’obertura i guanyar volum com ara saludar amb la mà alta o obrir els braços també són un gest de simpatia cap a nosaltres.

Senyals negatius, de cansament, desinterès o tensió:

  • estàtic amb la mirada perduda
  • Desviament constant de la mirada cap a altres persones del voltant, cap a la finestra, etc.
  • forçat
  • Mandíbula tensa i tancada
  • Mossegar el llavi inferior

També influeixen la gesticulació, la posició dels peus, la posició corporal, l’, la veu…

Segueix veient en el de com influeixen altres senyals.

 

 

23 abr 2013

Practica l’escolta activa

Comenta

i transmetre-ho a través del farà que les nostres converses siguin molt més agradables i augmentarà el nivell de entre tots nosaltres.

 L’ és la més completa, la que ens permet comprendre el missatge de l’altre i empatitzar, demostrar que ens interessa el tema o la persona amb qui estem parlant. Si sabem escoltar de manera activa, connectem millor amb la gent, generem més i caiem bé. Som més seductors.

El gest més evident d’escolta activa, la mirada

El contacte visual és una mostra clara d’estar escoltant, s’escolta amb els ulls més que amb les orelles. Mirar atentament vol dir que estem disposats a rebre informació, però també ens serveix per observar el llenguatge no verbal de l’interlocutor: de nerviosisme, expressió al rostre, manifestació de determinades emocions, indicis d’engany o dissimulació, etc. D’altra banda, el parpelleig és un signe d’atenció. Serveix per fixar la imatge i la informació que rebem. Els ulls també han de ser expressius i participar d’aquest intercanvi.

També indiquen escolta activa els moviments d’assentiment amb el cap. Transmeten que estem seguint i animen l’altre a seguir. No necessàriament han de significar acord. Inclinar el cap també és un senyal d’estar disposat a escoltar i a fer-ho amb amabilitat i paciència.

L’expressió del rostre mostra signes d’empatia

Si una veïna m’explica la greu malaltia del seu marit, li mostraré comprensió però també preocupació pel que li passa,  segurament arrufaré les celles com ella i faré ganyotes de disgust o tristesa. En canvi, si el meu fill m’explica l’excursió del cole amb entusiasme l’escoltaré amb els ulls oberts de bat a bat i somrient, fins i tot fent gestos amb les mans i els braços. L’expressió del rostre no només ens permet demostrar que entenem el missatge sinó que compartim les emocions, i això és el que ens permet una autèntica comunicació.

També amb el cos cap endavant i les mans en una posició oberta i relaxada transmetem empatia. Però cal evitar situar les mans darrere, a les butxaques o creuar-les.

Però el que parla…

Ha de buscar també la mirada del que escolta i tenir una oberta i activa per provocar interès en el seu missatge. A més, ha de tenir la capacitat per llegir els missatges que emet el seu interlocutor per poder veure l’efecte de les seves paraules i adaptar-se constantment a la conversa. Detectar senyals d’incomprensió o fatiga i, també a través de senyals no verbals, intentar captar la seva atenció, fer una pausa, o cedir el torn de paraula.

Donar mostres d’estar escoltant no és només facilitar l’intercanvi d’informació, no es tracta només d’una qüestió pràctica. Escoltar activament és una forma de , perquè estem donant valor al missatge que transmeten i, sobretot a la persona. Fem sentir que el que diu és important, que el tenim en compte i això sempre és un afalac, encara que no hi estiguem d’acord i després hàgim de rebatre-ho.

No donem mostres de desinterès, d’impaciència o de desdeny quan escoltem perquè el més probable és que perjudiquem la conversa i la relació.

Accedeix al de on parlem dels gestos d'escolta activa.

 

 

 

15 abr 2013