La conducta no verbal, la clau dels robots socials

¿Som a les portes d’una societat mixta de robots humanoides i “persones humanes”? Els robots ja ens estan lliurant de treballs mecànics, rutinaris, perillosos o pesats en les indústries i estan entrant també en les empreses de serveis i en les llars. És una bona notícia, encara que això pugui resultar inquietant per a molts. El que potser hauríem d’examinar a consciència són les conseqüències de la proliferació d’un tipus de robot que s’instal·larà en els nostres equips de treball i en les nostres llars i acabarà sent un més de nosaltres: el robot social.

Com sempre, el perill no està en l’eina sinó en el seu ús.

Al costat positiu, s’està investigant i amb bons resultats, la possibilitat que aquests “éssers” socials participin en les teràpies per a nens amb autisme, ajudin a persones amb alguna discapacitat física o intel·lectual, interactuïn amb persones amb Alzheimer, etc. Aquesta és sens dubte una de les valuoses i esperançadores aportacions que està realitzant la robòtica.

Els robots socials, a més, amb el seu ús generalitzat ens ajudaran en les tasques domèstiques, ens recordaran quan s’ha de prendre el medicament, ens alertaran que hi ha moviments sospitosos a la casa o ens avisaran que fa massa temps que l’àvia no s’ha aixecat de la seva butaca.

Robots sociales y comunicación - Teresa Baró

Foto: Stephen Chin

Però no seran un electrodomèstic més. Fins ara, neveres i torradores no han pogut conversar amb els diferents membres de la família adaptant-se al seu estat d’ànim o als seus temes preferits. I cal admetre que el seu aspecte, fred i funcional, no ens ajuda a veure’ls més enllà de la seva categoria d’”aparells”.

Amb les noves màquines, en canvi, tindrem la possibilitat d’interactuar com si es tractés d’humans, fins al punt -segons alguns experts- que en un futur molt proper ens resultarà difícil distingir-les dels éssers humans. No només pel que fa a l’aspecte sinó també pel comportament.

Però perquè puguem mantenir una relació “social” amb aquests sofisticats robots, han de semblar humans. I els dos requisits bàsics per aconseguir-ho és que tinguin aparença humana i puguin comportar-se de manera que permeti “integrar-se” en el grup en què habiten. I per a això, com els humans, ha de comportar-se segons unes pautes socials compartides amb el grup. “El robot social és aquell que «fa servir regles socials perquè sentis afecció per ells» diu Jordi Albó, director d’Everis, professor de robòtica a La Salle (Barcelona) i investigador.

Però, aquestes màquines poden arribar a comportar-se com els humans de manera creïble? Quines habilitats necessiten desenvolupar per interactuar de manera que acabem oblidant que no són humans?

Aparença i conducta no verbal

L’important perquè el robot social vagi entrant a formar part de la “família” és que tingui aspecte antropomòrfic i amb moviments similars als humans, és a dir, que d’alguna manera ens recordi a nosaltres mateixos. Ja són realitat robots rèplica del seu propi creador. L’aspecte d’un robot humanoide es pot dissenyar a mida, tot i que de moment tenir un robot a imatge i semblança només és assequible per a butxaques privilegiades. Els altres, podrem adquirir un model “prêt a porter”.

La semblança amb els seus amos, copiant els trets físics de l’estirp, és un dels primers passos per socialitzar aquests robots. Però la ciència, la tecnologia i la indústria són més ambicioses.

Un dels reptes és aconseguir que els robots puguin entendre les emocions dels seus amos, per adaptar-s’hi i respondre-hi adequadament. Per això, l’analítica de les emocions és la via fonamental d’estudi del comportament: a través del llenguatge corporal, el to de veu o les paraules utilitzades, el robot podrà desxifrar els missatges dels seus “familiars”, independentment -o a més a més- del que diguin amb les paraules. I és probable que arribi el moment en què siguin més hàbils que molts humans per entendre la ironia o per detectar enganys i simulacions.

Així que la capacitat per interactuar de manera eficaç i creïble amb nosaltres ens pot portar a la il·lusió de pensar que els robots tenen emocions i són éssers humans. Però només és una il·lusió.

Aquí es troba un altre dels reptes als quals s’enfronta la humanitat: educar per interactuar amb els humanoides i no cedir a la temptació de preferir a una màquina programada en comptes d’un dels nostres congèneres. Perquè pot passar-nos aviat que sigui més fàcil conviure, tenir sexe i estimar a un robot que fer-ho amb la nostra parella.

D’altra banda, en aquest afany per “humanoiditzar” les màquines, se m’acudeixen moltes preguntes sobre com desenvoluparan els científics les habilitats dels humanoides i de com aquestes ens poden influir:

1. Se’ls dotarà de la capacitat d’expressió imitant el comportament humà. ¿Quin llenguatge no verbal tindran com a referència? ¿Es seguirà mantenint entre els humanoides la clàssica distinció entre home i dona i se’ls dotarà d’un llenguatge no verbal amb marques de gènere?

2. Cada cultura té les seves pautes de conducta social i un repertori de gestos propi amb un significat particular. ¿Haurà de programar el comportament dels robots en funció de la cultura a la qual van destinats?

Robots sociales y comunicación - Teresa Baró

Podrem escollir el gènere dels robots que col·laboraran amb nosaltres? Tindran un llenguatge no verbal “femení” o “masculí”?

3. No és una bogeria pensar que canviïn la nostra forma de relacionar-nos igual que ho està fent ja la tecnologia de la comunicació en l’actualitat. ¿Influiran en la nostra conducta els comportaments programats dels robots?

4. Una de les tasques que previsiblement faran serà la cura dels nens. Com influirà en els nostres fills el model comunicatiu que imitaran d’aquests “pares adoptius”? Quin impacte emocional pot tenir en les noves generacions la relació amb els robots i que arribin a sentir estima cap a ells?

Al final, la clau de tot està en la capacitat d’aquests humanoides per entendre els llenguatges humans: el significat de la paraula, els matisos de la veu, els missatges no verbals. Per captar-los i processar-los i convertir-los en respostes plausibles per a l’humà.

En aquesta evolució dels robots socials té un paper protagonista l’estudi del comportament no verbal. Com més avanci el seu estudi en els humans, més a prop estaran els científics de reproduir-lo en sistemes artificials. I es pot donar la paradoxa que els humanoides tinguin molt més coneixement i control de la comunicació que els éssers als quals imiten.

Aquest article va ser publicat a Createch el juliol de 2017.