Consells d’oratòria per a joves

Durant l’any o  al final de curs, cal presentar treballs, TR, projectes, fer exàmens orals, participar en actes festius. Alguns alumnes ho passen molt malament, especialment els més tímids. Les exposicions orals poden provocar nervis, perquè els estudiants es juguen una nota, tenen por de quedar en blanc o de fer el ridícul, i posen en joc la seva credibilitat davant els companys. La timidesa juga males passades.

Afortunadament, els professors cada dia són més conscients de la necessitat de desenvolupar les habilitats d’expressió dels alumnes, però aquestes habilitats encara no es treballen prou a l’escola. És molt important dotar-los d’eines tant per al confort emocional com perquè es comuniquin d’una manera eficaç. Així, podran convèncer i dirigir-se al públic amb unes tècniques d’oratòria actual que garanteixin l’èxit de l’exposició.

Tant si ets pare com si ets mestre, aquí tens alguns consells amb què els pots ajudar a  fer bones presentacions i a sentir-se més segurs.

  1. Assajar tota la presentació. Ho farem procurant que tot sigui el més semblant possible a com volem que passi. En veu alta, cronòmetre en mà per controlar el temps, que és limitat, amb el guió o esquema, per preparar bé què diem i com ho diem. És útil visualitzar-nos en l’espai i en la situació on tindrà lloc la presentació real, i imaginar-nos la cara dels professors i dels companys. Si hi ha presentació electrònica, també cal tenir-la a punt.
  1. Preparar l’entrada en escena. És un dels moments clau de l’exposició, ja que transmetem una imatge de nosaltres mateixos, i és interessant reflectir seguretat i optimisme, ganes de ser-hi, il·lusió per presentar i defensar un bon treball. Ho aconseguirem entrant amb el cap alçat, buscant el contacte visual amb el públic, amb l’esquena recta i un somriure. Cal assajar l’entrada i repetir-la fins que surti de manera natural. Per contra, si entrem capcots, transmetrem preocupació, energia baixa, nul·la connexió amb el públic i falta de confiança en el treball presentat i en les nostres habilitats com a oradors.
  1. La postura durant la presentació. Sempre que puguem, hem de fer-la drets i en una posició còmoda i natural, per tenir més visibilitat i energia, projectar millor la veu i estar més a prop del públic. En canvi, si ens asseiem darrere d’una taula, estem més lluny de l’audiència i a més tapem part del nostre llenguatge no verbal.
  1. Gestos a evitar. Un excés de gesticulació denota nerviosisme i inseguretat: no és una bona idea jugar amb les mans, posar-les davant de la boca, a la cintura, tocar-se, creuar-se de braços o moure’ls massa. Cal evitar també posar les mans a les butxaques perquè dóna imatge de “passotisme”. Podem acompanyar la nostra exposició amb moviments suaus de braços, per recalcar les nostres idees. Els peus tampoc s’han de creuar,  sinó que han d’estar en contacte amb el terra i en paral·lel, per donar-nos una bona base que ens proporcioni estabilitat. Tampoc seria adequat seure a taula, per ser massa informal.
  1. Tenir cura la nostra imatge. Tot i que en la major part de les escoles i universitats cada dia es vesteix de manera més relaxada, cal tenir en compte que estem donant una imatge de conjunt i que el nostre aspecte també compta. Un estudiant net, polit i vestit de la manera adequada per a l’ocasió provoca reaccions positives al tribunal perquè està enviant missatges d’interès i de respecte per allò que està fent i pel públic. Això no vol dir que hagi de vestir-se amb un vestit molt formal. Però és recomanable que se segueixin les pautes que dicta l’escola i en cas de portar uniforme, ha d’estar impecable.
  1. Ús de suports tecnològics. Pot ser que la  presentació vagi acompanyada d’una presentació digital. En aquest cas, hem de procurar no llegir per no quedar d’esquena al nostre públic.  Si hem d’escriure alguna cosa a la pissarra, intentarem ser ràpids per tal de no donar l’esquena  al públic massa temps.
  1. Assajar el final. És moment de concloure i de deixar una bona impressió final. L’estudiant s’haurà de situar una altra vegada de cara, en la posició de partida i pronunciar la conclusió o el missatge de tancament que haurà preparat prèviament. Després del missatge, un silenci i un somriure amb un “moltes gràcies”.

Les habilitats persuasives i per parlar en públic s’aprenen millor de jove i són per a tota la vida.

Aquest Nadal (27, 28 i 29 de desembre), apunta els teus fills al curs de parlar en públic pensat especialment per a ells. 100% pràctic, divertit, molt útil i utilitzant tres llengües. català, castellà i anglès.

Al cor de Barcelona. Organitzat per VerbalNoVerbal

Més informació aquí

 

Telèfon: 932386728

treballs

Si vols saber-ne més, mira aquest vídeo sobre presentacions orals del programa A punto con la 2 de TVE (13/6/16).