Entrevista a la contra de El País

Comenta

Teresa Baró se dio cuenta del fallo dando clase de lengua en un colegio: la comunicación no verbal ni figuraba en el temario. Era inexistente. “Empecé a pedir a mis alumnos que hablaran de lo que quisieran, pero que convencieran a sus compañeros. La gente cree que se convence con la palabra, pero lo que convence es la actitud. Transmites confianza, contagias emociones. Por eso hay que hablar encendido, abierto, muy recto y moviendo las manos”.

Su nuevo libro, el tercero que publica, es el primero de un autor español sobre la materia, afirma. Y todos los lunes tiene una sección sobre comunicación en Para todos La 2, donde trata temas cotidianos: cómo despedirse correctamente, cómo saber si le hemos caído mal a alguien, cómo ser más consciente del lenguaje corporal… “Aquí pensamos que se puede improvisar todo”, dice. “Pero las cosas se tienen que preparar para que salgan de forma natural. En la cultura anglosajona lo tienen bien claro”.

Entre sus clientes tiene a un chico que quiere superar la timidez —“le supone prácticamente una minusvalía”—, a un hombre que se ha enamorado de una mujer de alta alcurnia y quiere estar a su altura, y a un tercero que quiere ganar carisma. ¿Y eso se puede lograr? “Es difícil, pero no es imposible”, empieza misteriosa. “El carisma se va ganando con los años. Es muy importante, primero, que reflexione sobre su actitud vital. En ese punto lo tengo”.

Accedeix a l'entrevista completa d'El País per Carmen Pérez-Lanzac.

14 mai 2013

Imatge professional a les reunions

Comenta

Tot i les facilitats que la tecnologia ens ofereix per comunicar-nos a distància, dediquem gran part del nostre temps a les reunions presencials: reunions de veïns, reunions informatives a l’escola, d’equip, amb clients … Formen part del nostre dia a dia i de vegades no els donem la importància que mereixen i cometem alguns errors sense adonar-nos-en.

A les reunions professionals

La reunió de treball serà eficaç si s’estableix una relació de confiança entre els assistents: clients, companys, experts… I això és responsabilitat tant de qui dirigeix la reunió com de tots i cadascuns dels participants.

Una reunió és un dels moments on estem demostrant la nostra capacitat tècnica però sobretot les nostres habilitats. I la suma d’això dóna com a resultat la nostra imatge professional.

Què cal fer per transmetre bona impressió? i quins són els errors que hem d’evitar? Donem les claus en la secció de comunicació no verbal de Para todos la 2.

Accedeix al vídeo de Para Todos la 2 on parlem de la imatge professional a les reunions.

13 mai 2013

Què podem fer perquè ens escoltin?

Comenta

No es tracta només de tenir alguna cosa interessant a dir sinó de com dir-ho. Per a això hem d’ajudar-nos de les habilitats de comunicació no verbal.

Els gestos poden contribuir a captar l’atenció i a generar interès fins i tot abans d’obrir la boca…

La forma d’asseure’ns, per exemple i on ens asseiem. Si podem escollir hem d’evitar els racons o les zones més discretes de la sala o del voltant de la taula. Cal buscar la centralitat, si es pot. La forma de seure ha de ser dreta i cap endavant, amb el cap aixecat, i mirada viva i directa cap a la persona o persones que porten la veu cantant. Hem d’indicar atenció i intenció de participar activament en la conversa. Però si podem triar és millor estar dempeus, així passem a ser el centre d’atenció i podem projectar una veu amb més presència.

Quan ens interrompen, què podem fer?

Seguir parlant, mantenir el mateix to de veu, fins i tot elevar-lo i mirar fixament als ulls de la persona que ens interromp. Avançar el cos i fer el moviment d’elevar-no per resultar més alts i amb una disposició a l’atac. Si això no és suficient haurem de fer un senyal amb la mà perquè esperi, tocar-li el braç per aturar-lo.

Què és el que provoca que en una reunió, o en un dinar, per exemple, sempre parlin els mateixos? Perquè ens escoltin, cal cridar més? Parlem d’això en la secció de comunicació no verbal de Para Todos la 2.

: Per cridar més no ens escoltaran més.

06 mai 2013

L’art d’acomiadar-se

Comenta

Si vols veure tota la secció del programa, clica en la imatge

Deixar una última impressió positiva és tan o més important que causar un bon impacte inicial. Acomiadar-te és un moment clau de les relacions personals i no sempre és fàcil: acomiadar-se és un art.

Des dels comiats que repetim cada dia amb els nostres familiars i companys de feina fins als comiats dels grans esdeveniments, aquests rituals estableixen llaços positius entre les persones si sabem actuar adequadament.

Aquí tens alguns consells perquè puguis deixar un millor record en les teves sortides de “l’escenari”:

Pren-te tot el temps, no et precipitis. El pitjor de tot és mostrar pressa per fugir del lloc i ensopegar, donar-te un cop amb una porta o que et caiguin els papers.
Tingues la mà dreta lliure per poder saludar amb una encaixada si és oportú.
Camina dret cap a la sortida i no miris a terra.
Saluda totes les persones que t’han atès.
En els comiats quotidians, no abandonis el ritual i digues adéu amb afecte, no de forma rutinària i desganada.
Acomiada’t primer dels amfitrions i després de les persones amb qui has parlat o amb qui desitges mantenir una relació personal o professional.
No t’acomiadis tres vegades. No siguis pesat i, un cop hagis iniciat el comiat, vés-te’n ja!
No oblidis agrair la invitació, el temps que t’han dedicat o l’ocasió que t’han brindat de ser-hi.
No miris enrera: segur que trobaràs moltes mirades clavades a la teva esquena.

29 abr 2013

Ensenyar a comunicar des de l’escola

Comenta

L’educació que hem rebut a l’escola i a la universitat ha estat basada sobretot en l’escriptura perquè es valorava la seva vessant més racional, reflexiva i perdurable. Paral·lelament, fora de l’àmbit educatiu, la preeminència dels mitjans audiovisuals ha fet que desviéssim l’atenció cap a la imatge. Fins ara, la llengua parlada semblava relegada a les relacions informals i a l’àmbit familiar. I ara sembla que és el moment de trobar l’equilibri i donar a l’expressió oral la importància que li correspon en els registres formals i cultes.

No hauria de sortir cap alumne de l’escola sense haver rebut una formació de qualitat en habilitats de comunicació. Això inclou la capacitat per relacionar-se amb els altres i l’habilitat de parlar en públic. Cal ensenyar-les i practicar-les perquè seran les que necessitaran quan surtin al carrer a buscar feina, a vendre o a defensar un projecte. Necessitaran conèixer metodologies de preparació, tècniques de persuasió, estratègies de màrqueting, eines de gestió de la pròpia imatge, etc. Conjunt de destreses que ja constitueix en si mateix una “assignatura” que els mestres i professors, com a comunicadors professionals, haurien d’estar preparats per impartir.

Llegeix l’entrevista sencera publicada al butlletí Compartim del març de 2013 del Departament de Justícia.

26 abr 2013

Com saber si caiem malament a una persona?

Comenta

Per educació, per evitar un conflicte, per no fer mal a algú en moltes ocasions fingim estar bé en companyia d’alguna persona. Aquest comportament forma part de les bones maneres en les relacions socials i evita situacions tenses entre familiars, companys de feina o veïns. Però, ben pensat, estaria bé saber si caiem malament a algú, si estem molestant o no som oportuns. És difícil que ens ho diguin clarament, per tant haurem de recórrer a un llenguatge més difícil de silenciar i que envia missatges encara que no vulguem: el llenguatge no verbal.

Per saber si algú està amb nosaltres només per compromís, perquè no té més remei, si està incòmode… hem de ser bons observadors i llegir els missatges subtils que envien els altres.

Senyals positius:

En trobar-nos, especialment si l’encontre és casual, el gest de pentinar els cabells cap enrere o acariciar d’una forma suggerent. En general, els gestos d’obertura i guanyar volum com ara saludar amb la mà alta o obrir els braços també són un gest de simpatia cap a nosaltres.

Senyals negatius, de cansament, desinterès o tensió:

Rostre estàtic amb la mirada perduda
Desviament constant de la mirada cap a altres persones del voltant, cap a la finestra, etc.
Somriure forçat
Mandíbula tensa i tancada
Mossegar el llavi inferior

També influeixen la gesticulació, la posició dels peus, la posició corporal, l’espai personal, la veu…

Segueix veient en el vídeo de Para Todos la 2 com influeixen altres senyals.

23 abr 2013

Practica l’escolta activa

Comenta

Saber escoltar i transmetre-ho a través del llenguatge no verbal farà que les nostres converses siguin molt més agradables i augmentarà el nivell de comunicació entre tots nosaltres.

L’escolta activa és la més completa, la que ens permet comprendre el missatge de l’altre i empatitzar, demostrar que ens interessa el tema o la persona amb qui estem parlant. Si sabem escoltar de manera activa, connectem millor amb la gent, generem més confiança i caiem bé. Som més seductors.

El gest més evident d’escolta activa, la mirada

El contacte visual és una mostra clara d’estar escoltant, s’escolta amb els ulls més que amb les orelles. Mirar atentament vol dir que estem disposats a rebre informació, però també ens serveix per observar el llenguatge no verbal de l’interlocutor: gestos de nerviosisme, expressió al rostre, manifestació de determinades emocions, indicis d’engany o dissimulació, etc. D’altra banda, el parpelleig és un signe d’atenció. Serveix per fixar la imatge i la informació que rebem. Els ulls també han de ser expressius i participar d’aquest intercanvi.

També indiquen escolta activa els moviments d’assentiment amb el cap. Transmeten que estem seguint i animen l’altre a seguir. No necessàriament han de significar acord. Inclinar el cap també és un senyal d’estar disposat a escoltar i a fer-ho amb amabilitat i paciència.

L’expressió del rostre mostra signes d’empatia

Si una veïna m’explica la greu malaltia del seu marit, li mostraré comprensió però també preocupació pel que li passa, segurament arrufaré les celles com ella i faré ganyotes de disgust o tristesa. En canvi, si el meu fill m’explica l’excursió del cole amb entusiasme l’escoltaré amb els ulls oberts de bat a bat i somrient, fins i tot fent gestos amb les mans i els braços. L’expressió del rostre no només ens permet demostrar que entenem el missatge sinó que compartim les emocions, i això és el que ens permet una autèntica comunicació.

També amb el cos cap endavant i les mans en una posició oberta i relaxada transmetem empatia. Però cal evitar situar les mans darrere, a les butxaques o creuar-les.

Però el que parla…

Ha de buscar també la mirada del que escolta i tenir una actitud corporal oberta i activa per provocar interès en el seu missatge. A més, ha de tenir la capacitat per llegir els missatges que emet el seu interlocutor per poder veure l’efecte de les seves paraules i adaptar-se constantment a la conversa. Detectar senyals d’incomprensió o fatiga i, també a través de senyals no verbals, intentar captar la seva atenció, fer una pausa, o cedir el torn de paraula.

Donar mostres d’estar escoltant no és només facilitar l’intercanvi d’informació, no es tracta només d’una qüestió pràctica. Escoltar activament és una forma de seducció, perquè estem donant valor al missatge que transmeten i, sobretot a la persona. Fem sentir que el que diu és important, que el tenim en compte i això sempre és un afalac, encara que no hi estiguem d’acord i després hàgim de rebatre-ho.

No donem mostres de desinterès, d’impaciència o de desdeny quan escoltem perquè el més probable és que perjudiquem la conversa i la relació.

Accedeix al vídeo de Para Todos la 2 on parlem dels gestos d'escolta activa.

15 abr 2013

Diferències en la comunicació personal a la ciutat i al camp

Comenta

Cada vegada hi ha menys diferències entre l’estil de vida del camp i el de la ciutat. La influència dels mitjans de comunicació, les possibilitats de viatjar i l’escolarització han uniformitzat bastant els models de comportament en la població. Però encara s’aprecien diferències en la forma de parlar i de moure’s entre els habitants d’una ciutat i els d’una zona rural amb baixa densitat de població.

Espai i temps marquen les diferències

Els habitants de les zones rurals o poblacions petites, gaudeixen de molt més espai, tant a casa com fora d’ella, en els espais comuns. No han d’anar com sardines enllaunades en un transport públic, no circulen en ramat per alguns carrers comercials, no fan cues, no han de competir per cridar l’atenció d’un cambrer…

I pel que fa al temps, el ritme de vida del camp és més pausat, normalment no han d’invertir tant de temps en trasllats de casa a la feina. Poden, molts d’ells, menjar a casa, per exemple.

Quins gestos són característics de cada estil de vida?

La densitat de població de la ciutat i un ritme de vida accelerat provoca estrès en els seus habitants i això fa que hagin de protegir-se.
Com ho fan? Creen uns sistemes defensius que impliquen aïllament i estalvi d’energia. Això es tradueix en un comportament asocial amb la major part de la població. La persona de ciudad:

Està acostumada a mantenir un rostre neutre, a tenir persones molt a prop i malgrat això no comunicar-s’hi. És molt més fàcil veure-la llegint o amb uns auriculars posats o utilitzant un aparell electrònic en presència d’altres persones.
Utilitza un to de veu més baix, per guanyar privacitat entre desconeguts, i gestos més reduïts, perquè no es disposa de tant d’espai però també per discreció. La invisibilitat ajuda a la sensació d’anonimat i això ens fa més eficients a la ciutat.

En canvi al camp, en ciutats petites, gairebé tothom es coneix i la relació és constant. Els seus habitants necessiten més espai personal, mirar les persones del seu camp de visió per identificar i saludar, fins i tot encara que siguin desconeguts.

Quan una persona de ciutat se’n va al camp…
Com hauria de comportar-se per relacionar-se millor en aquest entorn?

Acceptar que no passarà desapercebut, que és inútil intentar ser invisible. És millor comportar-se com les persones amb les que es trobarà: utilitzar una comunicació càlida i oberta, mirant als ulls, sense acostar-se molt. La salutació no ha de ser una encaixada de mans. Potser en el moment de la presentació però no és habitual com a salutació quotidiana. És suficient una salutació verbal o amb el cap, o un copet. Tampoc es besa.

I a l’inrevés, quan una persona de poble va a la gran ciutat…
Què hauria de tenir en compte?

Que pensi que no és que estiguin tots amargats o siguin molt antipàtics sinó que és la seva forma de protegir-se d’un excés de relacions innecessàries per a ells. Que estigui preparada per passar desapercebuda.

La meva recomanació
Les formes de comunicació al camp són més càlides, properes i agradables que a la ciutat, i encara que no podem relacionar-nos d’una manera qualitativa amb tots els habitants d’aquesta, sí que podem utilitzar la comunicació no verbal, el somriure i la mirada, per fer que les nostres relacions siguin més agradables i així humanitzar la ciutat.

Accedeix al vídeo de la secció de Comunicació no verbal de Para Todos La 2.

09 abr 2013

El poder del llenguatge no verbal

Podem deixar de parlar i, per tant, deixar de comunicar verbalment, però mai deixem de comunicar a través de la cara, el cos, els gestos, la roba o el pentinat, és a dir del llenguatge no verbal.

Saber què cal observar per conèixer millor els altres, per interpretar els seus missatges i saber quina imatge transmets en cada situació et permetrà tenir el control d’una part elemental de la comunicació en les relacions personals per poder influir en els resultats. Desenvolupant les habilitats de comunicació estàs molt més a prop d’aconseguir el que et proposis:

- Tenir millors relacions a casa
– Evitar conflictes a l’escola o a la feina
– Ampliar el cercle d’amistats
– Tenir més clients
– Persuadir als teus superiors
– Parlar millor en públic
– Augmentar el teu poder de seducció

Utilitza el teu llenguatge corporal de manera conscient i tindràs control sobre la teva imatge.

Accedeix al canal de Teresa Baró a Youtube i subscriu-te per veure les novetats.

02 abr 2013

Claus per cultivar el teu carisma

El carisma és la qualitat de la personalitat que ens fa més atractius als altres, fa que les nostres opinions i idees siguin millor rebudes i fins i tot que siguem imitats en la nostra manera de vestir o de comportar-nos. És una barreja de caràcter, habilitats socials i capacitat de persuasió.

Com podem potenciar-lo?

Autocontrol en l’expressió d’emocions i pensaments: no posar-nos a la defensiva, no enfonsar-nos davant d’un atac o ni respondreuna reacció agressiva són els nostres pitjors enemics.
Ser persones observadores, curioses, receptives, per conèixer millor el món que ens envolta i la condició humana.
Tenir un esperit crític i opinions pròpies.
Creativitat per afrontar les situacions de la vida d’una manera diferent a la convencional, trobar noves solucions a vells problemes, prendre decisions que sorprenguin als altres i anar un pas per davant de la resta.

Podem millorar les nostres habilitats socials i entrenar les habilitats de persuasió i seducció.

La posada en escena és fonamental

El carisma té un vessant visual molt important. El que compten no són tant les idees sinó la forma de transmetre-les, la forma de relacionar-se i la imatge resultant.

Cal planificar on i quan apareixem. La nostra presència i visibilitat és important però també ho és la nostra absència. Si estem sempre a tot arreu podem ser pesats. La nostra imatge ve donada per on estem però també per on no estem.

També és clau dominar el silenci, parlar quan hi ha alguna cosa important a dir i no només per omplir el silenci ens confereix un aire de persones sàvies i reflexives.

Identificar i imitar les persones carismàtiques pot ajudar?

Sí, per reconèixer les habilitats d’una persona especial. Però no per convertir-nos en clons. La persona carismàtica ho és perquè és diferent a les altres, si la imitem no tenim res original, ens convertim en una vulgar imitació que pot ser ridícula. Cadascú ha de trobar el millor de si mateix i expressar-se amb autenticitat.

Accedeix al vídeo de Para Todos la 2 per veure la secció de Comunicació no verbal sobre el carisma.

26 mar 2013